El gat negre d'ulls verds
Comenta aquest text al teu blog . En fas un resum i una descripció dels pensaments de la protagonista. Penja una imatge adient.
El gat negre d'ulls verds
Estava en guerra amb l’entorn, o almenys això es pensava. Se sentia
atacada per les paraules alienes i els actes dels demés eren percebuts
com quelcom invasiu i fins i tot agressiu. No se n’adonava que la seva
actitud era superlativament defensiva. Víctima d’un subjectivisme
aclaparador assenyalava amb el dit en altres direccions oposades a la
correcta. Perquè en realitat la causa de tots els seus mals eren la
inseguretat en si mateixa, una vulnerabilitat excessiva i una
hipersensibilitat que el feia patir. Un estat que no l’ajudava a
gestionar les seves emocions, caòtiques i contradictòries.
Amb el comandament a distància, va aturar el temps. Una pausa necessària
per poder veure la realitat nua d’impressions i de pors. S’agità sobre
un llit ple de segons aturats, que l’acotxaven en una tranquil·litat
feta d’un parèntesi temporal. Prengué de la seva motxilla, que estava a
terra, una kit-kat i se’l cruspí com si mai abans hagués menjat.
Afamada per trobar la calma, els seus pensaments es congelaren. Les
idees noves i velles començaren a perdre el sentit de ser. La seva ment
es convertí en un full en blanc, que verge pretenia tornar a començar,
construint una nova actitud davant aquell món que la seva mirada havia
enfosquit amb el pessimisme.
Trucaren a la porta. Obrí i veié un somriure tendre, una mà amiga i uns
mots dolços que aprofundiren en la seva ànima mal ferida. Era un gat
negre que es refregava entre les seves cames, tot entonant un ronc de
felicitat. La cua altiva i decidida apareixia com una radar vertical que
inspeccionava tota la sala. Aquell gat negre començà a llepar les seves
ferides. I aquell full en blanc s’emplenà amb una nova història, un nou
començament, una nova oportunitat, una nova mirada a l’horitzó.
I a partir d’aquell nou estat, en què la foscor s’havia il·luminat per
la llum d’aquells dos ulls de gat, verds i increïblement grans, va poder
relativitzar tot el què anteriorment maximitzava. Hipnotitzada, s’adonà
que tot no era tan important. Que a la vida estava feta de moments
positius i de no tan positius, que es podien millorar.
Mirà per la finestra i es topà de cop amb la nit. Demanà un desig a
l’estrella que brillava amb més força dins aquell cel tan negre. Esperà
deu segons, activant el temps enrere. Es posà davant del mirall que hi
havia penjat a la pared, al costat de la finestra. I pogué comprovar que
el seu desig s’havia fet realitat. S’havia convertit en una gata maula i
havia adquirit la capacitat de poder veure a les fosques, com un gat
més.
