1. Totes aquestes paraules porten accent a la vocal tònica. Poseu-l’hi.
cantaré comitè mossèn cafè aprèn
entén puré ale Pagès imprès
irlandès cinquè nomes entès també
consomé congres gairebé faré interès
això ressò boirós afició ambdós
espòs presó arròs coto refós
exclòs Alló Peró sinó curiós
talòs gloriós repòs difós inclòs
2. Les paraules següents són totes agudes. Poseu l’accent a les que n’hagin de portar.
Rivet colliu demà permís aniran
algun llumins Ramon porro avis
així crostó votació anireu Ferran
Procés respon cigró campió espai
3. Aquestes són totes planes. Accentueu les que calgui.
corríem deies telefon dèbil rèiem
escrivia orígens parlàvem orfe fessin
xerif llapis avisaven núvol diguéssiu
fèieu cantàveu fenomen sortíeu cérvol
4. En aquesta llista de paraules només les esdrúixoles porten accent. Poseu-l’hi.
Grècia espaiosa patiria trajectòria mengessin
artilleria pólvora Letònia policia càmera
acadèmia església pertinent ferestega origen
palau et hostilitat ciència exigua dolcissima
5. Com hauríem d’escriure cor rectament
aquestes paraules tenint en compte la posició de la síl·laba tònica?
Poseu-hi els accents que calguin.
hoquei olimpíades diòptria xassís elit
xandall medul·la víking rèptil període
atmosfera intèrfon pneumònia termòstat tulipa
isòbara míssil futbol tèxtil omòplat
6. En aquestes frases hi falten tot d’accents diacrítics. Poseu-los-hi.
1. El meu net te un os de la ma mes llarg del que es normal.
2. Si ara em dius que si que vens a fer la volta al mon no se pas que et puc dir per no fer-la.
3. Te mes son des que dorm com un soc ara que sap que no deu res.
4. Ha molt el sucre per endolcir la mousse de mores que us vol oferir per postres.
5. Els bens de l’acusat son un pel mes reduïts del que creu el seu advocat.
7. Accentueu el text següent. Tingueu en compte que hi falten 30 accents.
Abans-d’ahir no se que va passar, Peró
nomes recordo que desprès d’arribar a casa varem asseure’ns al sofà
perquè volíem veure que feien a la tele i ens varem adormir. I fins
avui, que es dissabte, no ens hem despertat.
Jo em trobo be, no obstant el mal de cap
de que em ressento. El Ramon, Peró, encara te son i es passeja per la
masia com una anima que cerca repòs. Que hauríem de dir que ens ha
succeït? Per que hem dormit aquest munt d’hores? Es potser perquè en
l’ultim àpat que férem havíem pres un cafè espès amb un gust
estrany ament curiós?
8. I ara accentueu aquest altre en què en falten 27.
El cotxe es va aturar del tot al semàfor
que hi ha a la cantonada dels carrers Còrsega i Sicília. La Maria no
sabia per que. I si no hi havia benzina al diposit? I si hi havia algun
problema mecànic? Com que no sabia que fer, va trucar a la seva
companyia d’assegurances amb l’estupida pretensió que li poguessin
resoldre el problema. Desprès de prémer els numeros que indicava la
targeta que li havien lliurat en contractar l’assegurança, va sonar una
d’aquelles musiques que pretenen ser simpatiques, Peró que poden fer
perdre la paciencia a l’usuari mes sofert del mon. Finalment, li sembla
sentir una veu amb un marcat accent frances, pero nomes li ho sembla,
perquè amb la cridoria i els claxons dels conductors dels vehicles no
podia sentir res. Allo era un caos!
9. Accentueu ara els fragments d’aquests llibres.
No tenia la funcio sanitaria ni tampoc la
d’administrar cures propiament dites, sino que mes aviat tenia una
activitat hospitalaria, en el sentit mes estricte de la paraula.
L’hospital, a recer del monestir, acollia i alimentava homes i dones
pobres, rodamons, pelegrins, infants abandonats i altres persones
malaltes i de vida miserable.
Els religiosos del monestir de Sant Pere
se’n feien carrec i el gestionaven. El centre es mantenia en part
gracies als donatius de molts dels finats que per guanyar-se mes de
pressa el cel ho deixaven indicat aixi en els seus testaments.
Va ser un vespre, alla a l’hospital,
mentre els monjos repartien el plat de pobres, quan una dona malalta i
mig moribunda va estirar la maniga de l’habit de fra Basili per
explicar-li el que havia vist.
El pont dels jueus, Martí Gironell
La primera cosa que Teresa Valldaura veie
aixi que obri els ulls fou una tortora a l’ampit de la finestra. Mes
petita que un colom, amb el plomatge de color de cafe amb llet i un
collaret negre a mig coll. Quina desvergonyida. Una angoixa sobtada li
estrenye el pit: el dia que Valldaura havia mort, una tortora havia
parrupejat a la finestra. Sabe que era una tortora perque la Sofia
digue: “Miri, mama, una tortora. Tan salvatges que son…” No se n’havia
recordat mai mes. La tortora, abans d’emprendre el vol, rigue. La Teresa
es frega els ulls, es posa una ma davant de la boca per ofegar un
badall i a l’ultim es toca els genolls: de fusta. Quan estaria a punt
d’emprendre el gran viatge, li agradaria cremar-ho tot: que tot el que
havia estimat, mobles, arbres, casa, moris ences. Purificat. Fora
records!
Mirall trencat, Mercè Rodoreda
Aquell any [1988], l’autor angloindi
Salman Rushdie va publicar la seva quarta novel·la, Els versos satanics
(la versio catalana va sortir l’any següent). El titol feia referencia a
un suposat afegito fet pel profeta Muhàmmed a un capitol de l’Alcora,
segons el qual era permissible venerar tres deesses preislamiques,
trencant aixi el monoteisme pur del llibre sagrat. Aquesta referencia,
lligada a un capitol que dona una versio gens ortodoxa de la vida del
profeta, va ser suficient perque l’India, pais amb una important minoria
musulmana, prohibis el llibre tan sols dues setmanes despres de la seva
publicacio. Tot seguit, els musulmans britanics van demandar
l’editorial londinenca, i deu països islamics mes van seguir l’exemple
indi i el van prohibir.
La vida després de Déu, Matthew Tree
