Los precios de la carne no aparecen en el poema

Los precios de la carne no aparecen en el poema

No aprece el precio de la carne en el poema... -il. de Kim Rosen-

los precios de la carne no aparecen en el poema
no hay rimas sobre el incremento del gas

la cocinera con sus manos frágiles
los que duermen en las banquetas
los repartidores de pizza
el gesto ante las vallas de publicidad
la tristeza al tocar los cheques
la subcontratación
la venta de los órganos del hombre por el hombre
no caben


                                      aclaran los jurados de las becas
                                      sentencian los creadores nacionales
                                      confirman los artistas en la presentación de sus libros


                        el poema
                        no huele
                        no se pudre

Poema de Jorge Posada. 

1. Explica el que diu el poema estrofa per estrofa.

2. Què deu voler dir amb els preus de la carn no apareixen al poema?

3. Analitza'l formalment.

             

Interrogants i desigs

Interrogants i desigs

Interrogants i desigs

Quant de temps haurem d'esperar
perquè es desvetllin els nostres somnis,
vestits d'una felicitat cobejada
i amarats d’una dolça relació casolana?

Quant de temps haurem d'esperar
per deixar de veure pensaments vexats,
... llibertats anihilades, indecències disfressades,
aviors ignorades i dignitats exterminades?

Quant de temps haurem d'esperar
perquè ens deixin ser qui som,
i no haver de viure en un món inventat
pels que manen, amb el cor estressat?.

Quant de temps haurem d'esperar
per sentir la nostra terra lliure,
amb el rostoll sec i la fruita humida,
on es puguin recollir las llavors de la vida?.

Quant de temps hem d'esperar,
perquè no ens tornin a humiliar?

1. Comenta aquest poema. Explica amb les teves paraules el que diu.

2. Fes una anàlisi mètrica del poema (Número d'estrofes i versos, tipus de rima).

 3. Opinió personal.

 xavi hernandez

Xavier Hernández i Creus, conegut com a Xavi és unfutbolista catala. Ha desenvolupat tota la seva carrera esportiva al FC BARCELONA, club al qual va arribar el juliol del 1991, quan només tenia 11 anys.
Actualment és el segon jugador que ha disputat més partits amb el primer equip del futbol clup barcelona, només per darrere de miguelin  amb 664,tot i que Xavi n'ha disputat més d'oficials (d'aquests, Migueli en disputà 549)i el primer en partits de jugats en competicions europees i també en partits de lliga. És el jugador del FC Barcelona que ha assolit més títols amb un total de 27 (23 amb el club i 4 amb la selecció estatal). També és el tercer jugador que més cops ha jugat amb la seclecion espanyola , per darrere dels poetero iker kasillas i antoni zubizareta
Futbolista de gran classe, juga de migcampista organitzador o mig centre, amb una excel·lent visió de joc, una ràpida passada en curt i un bon xut que li ha servit per a marcar força gols, alguns de gran importància. Ha estat considerat el successor natural de jusep guardiola, encara que ha aconseguit fer oblidar les comparacions amb un joc més horitzontal.
El 2009 va quedar tercer en la votació per la  i va esdevenir així el primer catalá de la història en quedar entre els tres primers, més tard va quedar 3r dos cops més els anys següents, el 2010 i el 2011.És considerat un dels millors migcampistes de la història.
El dia 21 de maig de 2015, Xavi Hernández va anunciar en roda de premsa que a final de temporada abandonaria l'equip per acabar la seva carrera com a jugador al Qatar-al Saad

Comenta quinze dels trenta-tres refranys sobre el sol que tens a continuació, explica el seu contingut i diguès per què t'han cridat l'atenció. 

                                               Dites populars i refranys del sol

Sembla que per fi el sol comença a prendre possessió del temps (ganes tenim) i que la primavera campi realment per tot arreu. Després d'aquest llarg hivern necessitam ja l'escalfor del sol. Per a donar-li la benvinguda, he seleccionat un grapat de dites i refranys d'aquest astre.

Dites populars i refranys del sol

Aigua de juliol encén el sol
Al juliol, trau les garbes al sol
Al mes de Juliol, a l'era hi fa bon sol
Any de sol, any d'alegria
Bon sol per Sant Jordi i Sant Marc i podràs veure el vi a raig
Corona de sol mulla els pastors, corona de lluna pastors eixuga
Crema més el sol d'Abril que el de tot l'estiu
De l'aigua d'octubre i de sol de maig, naix el blat
Del sol d'hivern i de núvols d'estiu, enganyats eixiu
El sol de març porta refredats
El sol de juny estalvia llum
El sol de Març es nota set anys a la cara
El sol ha sortit i ha fet cluc, no pensis, pagès, en res d'eixut
El sol, a l'hivern enmadrat, es lleva tard i s'acotxa aviat
En presència del sol, poca llum és gresol
Hivern molt assolellat, estiu molt ventat
Pel Juny, molt sol i molta son
Pel juliol, pobres dels que estan al sol
Per l’advent, posa’t al sol i guarda’t del vent
Per l’Octubre, fuig de l’ombra i busca el sol
Pluja d'Abril i sol de tardor, solen fer l'any millor
Quan el sol es pon amb capa, de tres dies no se'n escapa
Quan plou i fa sol, passeja el caragol
Quan surt el sol, surt per a tothom
Qui té sol, que més vol?
Rojor al vespre, sol a la finestra
Sol blanc, senyal de fang
Sol de febrer, emmascara com un calderer
Sol eixint, Déu ens do un bon pensament
Sol i aigua, temps de Març
Sol matiner no dura dia sencer
Sol que pica, aigua segura
Vent de llevant, sol triomfant

EL SUBSTANTIU-GÈNERE (EXPLICACIÓ TEÒRICA)




A) Generalment s'afegeix una -a al masculí

nét - neta
fillol - fiola
idoni - idonia
De vegades l'última consonant es modifica:

(p--ba) llop - lloba
(t--da) nebot - neboda
serf - 
(s--ss) gos - gossa
(u--va) jueu - jueva
 (l--l·la) Marcel - marcel.la
B) Els substantius acabats en -e, -o, -u àtones solen fer el femení canviant aquestes vocals per -a:


pediatre - pediatre
alumne - alumna
monjo - monja
 verro - verro
Andreu -andreva
 reu - reu

C) En alguns casos s'afegeix al masculí les terminacions -na, -ina, essa:


orfe - òrfena
cosí - cosina
heroi - heroina
Angel - angela
tigre - tigressa
abat - abat

D) Alguns tenen unes terminacions pròpies:


(or--riu)
actor - actriu
emperador - emperatriu


(òleg--òloga)
sociòleg - sociòloga
filòleg -filologa


E) masculí a partir de femení:

bruixa - bruixot
dida - didot


F) Masculins i femenins amb arrel diferent:

amo - mestresa
marrà -marrà
ase - somera
boc - cabra
gendre - nora
cavall - egua
G) De vegades la mateixa forma serveix per designar els dos gèneres:


acabats en:
(-aire) el/la cantaire
(-ista) el/la modista
(-cida) el/la parricida
(-ta) el/la gimnasta

altres d'una sola terminació, molts dels quals provenen d'adjectius:
noble: noblesa
jove:jove
salvatge: salvatge
màrtir :esposa
conserge: conserge
el mar - la mar
un art - una art
el vessant - la vessant


H) Noms d'animals que són invariables:

el rossinyol mascle - el rossinyol femella
la sargantana mascle - la sargantana femella



I) Substantius que canvien de significat segons el gènere, fes una frase amb 5 de cada grup:


el canal (riu) quan el riu sona aigua du
la canal (canonada, conducte)

un editorial (article)
una editorial (empresa) l'editorial va treure el llibre a la venta

el fi (objectiu)
la fi (finalitat) a la fi! ja tenc el llibre

el llum (aparell)
la llum (claror) hi ha molta llum al carrer

un ordre (contrari de desordre) tenim que dur l'ordre aixi com s'ordena
una ordre (manament)

el planeta (astre) esteim molt preocupats pel planeta
la planeta (destí d'una persona)

el son (dormida, fer un son)
la son (ganes de dormir) tenc moltissima son

el terra (sòl, paviment)
la terra (tots els altres sentits) la terra volta al voltant del sol

el clau (de clavar) hem va clavar el clau
la clau (d'obrir i tancar)

el còlera (epidèmia)
la còlera (ira, ràbia) hem torna la colera

el pols (batec) tenc el pols molt alt
la pols (partícules)

el pudor (modèstia)
la pudor (mala olor) fa molta pudor dins l'aula

el vall (excavació, fossat)
la vall (depressió entre muntanyes) varem recorre tota la vall




J) Sovint s'usen malament:


Són masculins:

els afores
un anell
un aventatge
el compte
el corrent
el costum
el deute
el dupte
un escafandre
els espinacs
un estratagema
el front
el titella
un interviu
el llegum
el lleixiu
el marge
un ordre (religiós)
un orgue
el pebre
el pendent
el senyal
els tèrmits (insectes)


Són femenins:

una amargor
la claror
una esplendor
una olor
la remor
la resplendor
la suor
una allau
una anàlisi
una àgape (àpat d'amics)
una àncora
una au
una aroma
la cercavila
la dent
la marató
la nespra
les postres
la síncope (pèrdua de consciència; LIN pèrdua d'elements fonològics)
la síndrome
la sida
la frescor

Crea...

Crea...

                1. Escriu una història on apareguin els següents personatges: un llibre, una capsa

 màgica, un nin i una ovella. Imaginació al poder!
aixo era un nin  que vivia a una grange amb el seu pedri.Per que era orfan de pare i de mare.
Un dia el nin i el pedri van anar a donar menja als animals com cada dia,peroquan van anar a donarl i menja a la ovella la van trobar morta d'un tir d'un casador


 

Que la poesia ens salvi...

Que la poesia ens salvi...

                       1. Cerca informació sobre l'animal que més t'agradi, n'expliques la procedència, el que li agrada menjar, el que li agrada fer... També pots cercar algun poema dedicat a n'aquest animal.

                                                         koala

El coala mesura entre 61 i 85 cm i pesa entre 4 i 14 kg. La mida del cos i les proporcions d'un animal adult depenen de l'edat, el gènere, l'alimentació i la regió. Els coales que habiten en climes menys càlids són generalment més grans i tenen el pelatge més fosc i espès, però hi ha excepcions. El pes mitjà d'aquests animals és de 12 kg per als mascles i 8 kg en les femelles, si bé a la fèrtil Victòria (Austràlia), un mascle adult pot pesar fins i tot 14 kg i una femella fins a 11 kg.

Sentits

Com a animals nocturns que són, tenen bones facultats auditives. La seva vista és, tanmateix, més aviat mediocre. El gran nas dels coales és excepcionalment sensible. Els dóna informació sobre tot el que concerneix a la supervivència, el seu territori i l'aparellament

Hàbitat

Les poblacions de coales només poden estendre's si es troben en l'hàbitat adequat. Aquest inclouria els arbres preferits pels coales (principalment eucaliptus, però també d'altres) que han de créixer associats en certa manera sobre un terra adequat, a més de suficients precipitacions. A més, als coales els cal la proximitat d'altres coales.
Un hàbitat amb espai limitat té, òbviament, una capacitat limitada. Si una zona es redueix, queda trossejada o es destrueix en la seva totalitat, disminueix el nombre de coales que hi viuen. La capacitat d'un hàbitat depèn de la consistència dels arbres, la densitat de l'arbratge, les pluges, el clima, el terreny, les formes del paisatge i la superfície total.


 Mode de vida
Els coales viuen als arbres i realitzen la majoria de les seves activitats de nit. No es troben còmodes a terra, on caminen de quatre grapes. Per estalviar energia, dormen 20 hores al dia, més que els peresosos, que dormen unes 18 hores diàries.

Amenaces

Els seus depredadors naturals són els dingos, les òlibes, les àguiles, els varànids, els voltors i les serps pitó. Les èpoques de sequera i sobretot els incendis també els poden resultar perillosos. L'acció de l'home ha provocat l'aparició de nous perills, com cotxes, gossos vagabunds, insecticides i piscines. A més, actualment tenen un major risc de contraure gangrena. Les carreteres que travessen territoris de coales són barreres inexpugnables: el coala no pot passar a l'altre costat. L'hàbitat també es redueix a causa de la tala d'arbres, l'extracció d'aigua i la construcció de tanques.


 Alimentació
Els coales s'alimenten gairebé exclusivament de fulles i escorça, així com dels fruits de l'eucaliptus. A tot Austràlia només aprofiten poc més de 70 de les quasi 500 espècies d'eucaliptus conegudes, fins i tot en alguns llocs només cinc o set espècies. Dins d'una zona delimitada normalment no s'aprofiten més de dues o tres espècies d'eucaliptus com a font d'aliment. Molts altres arbres, inclosos els que no són eucaliptus, són usats per a altres finalitats (per exemple, descansar o dormir) i ocasionalment com a fonts d'alimentació.

      2.  M'agradaria que donàssiu la vostra opinió sobre un parell de qüestions que vos plantejo:

2.1. Influeix la poesia en l'educació dels adolescents com tu? 2.2 Quina importància té la poesia en l'educació de la sensibilitat?2.1 no 2.2cap