Ho tenia tot al seu abast: cada dia el seu menjar, l’aigua fresca i l’habitatge net, fins i tot un mirall amb campaneta inclosa per si volia fer música. Però en Pere va voler donar-li alguna cosa més, i li va obrir la porta de la gàbia.

-“ Ara ets lliure!” – va dir

L’ocellet va mirar a un costat i l’altre i va voler sortir, però portava tant de temps en aquella gàbia que ja no se’n recordava de volar, es va cansar de seguida i a més a més per poc no se l’empassa el gat de la veïna... Quin ensurt! El pobre ocellet va tornar a la seva gàbia i es va deixar acaronar el cap. Preferia la seva vida de sempre, amb el menjar i el beure assegurat, abans que aquella llibertat que podia ser tan perillosa.

      

                      1. Un conte de nins per a fer reflexionar els adults. Resumeix el conte en quatre línies   

                    Es un nin que te un ocei i li va obrir la porta per que fos lliure pero l'ocei no sen va anar per que                       no savia volar i preferia viure be amb l'aigua i menjar que lliure i que el moix de la veinade sel                               menjas 

                     2. Qui és el protagonista principal? Què li passa? l'ocei que li obrin la porta de la gavi i no es mou                       per qe no sap volar i te por al moix de la veinade

                      3. L'ocell simbolitza la llibertat. Un ocell engabiat també? Per què? per que alla li donen aigua i                           menja i no te perill

                      4. És normal que l'ocell no vulgui la llibertat? Hauria estat millor no tancar-lo mai?si  i si auria                            estat millo no tencarlo may